WHITEWASHING

En els últims temps hem incorporat una nova paraula en el nostre diccionari:

WHITEWASHING, és l’intent d’amagar la realitat sobre alguns fets o situació. Això és el que fan algunes marques, intenten vendre als consumidors que compleixen, respecten i/o promouen valors o actituds que saben que beneficiaran la seva posició en l’opinió pública, és a dir, dels seus clients.

Però la realitat, és que només intenten “netejar” la seva imatge. D’exemples, per desgracia, n’hi ha de mil tipus i colors:

                💚Greenwashing: en relació al medi ambient

                💗Pinkwashing: en relació al llaç rosa per la investigació contra el càncer de mama.

                🌈Rainbow-washing: en relació al col·lectiu LGTBI+

                💜Purplewashing: en relació a la violència contra les dones o als moviments feministes

                🥬Veganwashing

                💪Healthwashing

Com a consumidors, hem d'estar atents! Que no ens enganyin! 

LA COMUNICACIÓ EN LA SOCIETAT DIGITAL

OPEN DATA

Després de la presentació del concepte de les nostres companyes, hem pogut concloure que l'Open data són totes aquelles dades que trobem disponibles de forma #lliure per a tothom, sense restriccions de patents, de drets d'autors o altres mecanismes de control.

En la sessió, hem pogut debatre la diferència del nostre concepte exposat (Big Data) i el concepte d'Open Data, concloent en que ambdós conceptes aporten informació sobre què fem les persones quan naveguem per  internet, el que canvia és l'ús que es fa d'aquesta informació. En l'Open Data, per exemple, no hi ha beneficis econòmics amb la venda d'aquestes i això fa que mantingui l'ètica en la protecció de les dades que utilitza. 

En l’educació social, l’aplicació de les dades que ens pot compartir l’Open Data pot servir per fer plans i programes en benefici de la societat. 

🙋Aquesta publicació s'han fet en col·laboració amb: Andrea Benedicto i Berta Codina 

LA COMUNICACIÓ EN LA SOCIETAT DIGITAL

IDENTITAT DIGITAL 

Actualment tota persona que utilitza les xarxes socials disposa d'una identitat digital. Aquesta identitat no deixa d'assimilar-se a la identitat que té una persona a la vida real, però amb la petita diferència que en el món de les xarxes i de l’internat (web 2.0) una persona pot tenir més d'una identitat digital.

Aquest identitat digital té molts avantatges, però també ens podem trobar amb molts perills que s'han de tenir en consciència com: la facilitat d'estafes, de vendes fraudulentes, informació falsa, ús de dades personals de manera no adequada....

L'anonimat pot desdibuixar l'identitat digital: podem fer-nos passar per qualsevol persona, suplentar la identitat d'algú o inventar-ne una totalment nova. Qui som quan sabem que ens protegeix la pantalla? En qui ens convertim? Alguna vegada has pensat que la teva identitat digital és totalment de la identitat real? Jo, a vegades sí, i això em fa pensar que les persones que conec, segueixo o interecciono a través de les xarxes poden no ser reals fora d'aquestes. 

Creiem que és molt important estar molt ben informada sobre la identitat que tens a les xarxes i ser molt curoses a l'hora de fer qualsevol pas en el món de l’internet. Reserva part de la teva identitat digital, igual que reserves parts de la teva vida personal. 

🙋Aquesta publicació s'han fet en col·laboració amb: Andrea Benedicto i Berta Codina 

PUBLICITAT I PUBLICITY

En la publicitat, es paga perquè els anuncis apareguin als mitjans de comunicació. Per tant, l’anunciant decideix què dir, com dir-ho i on ha de sortir la informació. És més directe i parla en primera persona.

La publicity és una forma de comunicació que, a diferencia de la publicitat tradicional, es fa través d’un espai gratuït en els mitjans de comunicació. Per tant, la marca o el producte arriba als possibles clients sense que s’hagi de pagar per fer-ho.

L’objectiu és generar confiança en al públic, ja que ens els mitjans es ressalta les coses positives de la marca i com que es fa de manera indirecte a través d’altres canals, guanya credibilitat.

Així, és millor la publicitat que la publicity? Ambdues són tipus de comunicació totalment vàlids. Depèn dels objectius i l’estratègia que persegueixis.

 

👀CURIOSITAT: Sabies que, a Occident, si la noticia apareix en la part superior esquerra d’una pàgina es valora més perquè estadísticament la gent tendeix a llegir la part superior esquerra primer.👀

 

LA COMUNICACIÓ EN LA SOCIETAT DIGITAL

INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

Que entenem per intel·ligència artificial? Aquesta intenta imitar les competències que posseeix l'ésser humà, tant cognitives com socials. Analitza les dades externes i les fa servir per adquirir nous coneixements i anar-se adaptant de manera continuada. Aquesta informació també la utilitzen les empreses per benefici propi. John McCarthy, creador del terme intel·ligència artificial, la defineix com "és fer que una màquina es comporti d'una manera que seria considerada intel·ligent en un humà."

Ens beneficia o perjudica? Això depèn de quin ús en fem. Hem de tenir una mirada crítica i ser conscients que tot allò que arribi el núvol podrà acabar sent d'ús públic, els ordinadors i algoritmes podran treure els seus propis anàlisis. No hem d'oblidar que cada vegada més la IA prendrà més força i serà un recurs més utilitzat i explotat.

Sincerament, a vegades fa una mica de por. De fet, ja hi ha moltes feines on l’humà ha estat substituït per una màquina. Vull pensar, però, que hi ha feines com la de l’educador que no es podran substituir ja que precisament la nostra tasca rau en allò intrínsec i immaterial: el vincle i la calidesa al treballar amb i per l’altra. 

🙋Aquesta publicació s'han fet en col·laboració amb: Andrea Benedicto i Berta Codina 

JORNADES DE COMUNICACIÓ

 EDUCACIÓ SOCIAL I LA COMUNICACIÓ EN LA SALUT MENTAL 

L’última xerrada del cicle de les jornades de comunicació va ser a càrrec de Carles Dinares, que treballa a l’hospital clínic acompanyant a persones amb problemes de salut mental. Precisament, va parlar sobre l’educació social i la comunicació en la Salut Mental.

Des de la seva pròpia experiència ens va fer reflexionar sobre la importància en l’ús de les paraules, ja que treballem al costat de persones que passen per processos complicats de vulnerabilitat i a més, el llenguatge verbal i no verbal que utilitzem, si el cuidem, ens pot facilitar la creació de vincles amb aquestes persones per fer un acompanyament més efectiu.

A part, cal no oblidar que la salut mental és un tema del que encara no es parla prou socialment i que els mitjans de comunicació, sovint, no tracten amb prou professionalitat. En l’imaginari col·lectiu encara hi ha molts prejudicis que cal trencar per no estigmatitzar a les persones que pateixen qualsevol malaltia relacionada amb la salut mental i sobretot per poder fer prevenció i detecció precoç. S’ha de parlar més de salut mental i sobretot s’ha de parlar sense por. 

Aquí les reflexions:

💙"La institució, les educadores s'apropen a les persones" Carles Dinarès. Per això és important escollir el lloc on es troben, l'entorn comunitari. També és una manera més fàcil de crear #vincle

💙Com ens comuniquem amb les persones amb les que treballem! És important donar importància a les #paraules que utilitzem! La #comunicació és la nostra principal eina de treball.

💙Com ja hem anat veient... MOLT IMPORTANT LA COMUNICACIÓ NO VERBAL! Una mirada, els gestos, l'entorn, el contacte físic... Treballar-nos això com a professionals ens pot facilitar la feina.

💙Consell: per ser bons professionals: ser autèntics És una manera de demostrar que creiem en les nostres capacitats professionals

Precisament, la MARATÓ DE TV3 d'aquest any tractarà sobre la salut mental, aquí una cançó del seu disc:

         #TRUCA☎

JORNADES DE COMUNICACIÓ

COMUNICACIÓ INSTITUCIONAL  I COMUNICACIÓ INTERNACIONAL

En la següent xerrada vam poder escoltar @AlbertRoyo5, que ens va parlar sobre la importància que té la comunicació en les relacions institucionals i internacionals. Com ha canviat la forma d’informar-nos i per tant, com ha canviat institucionalment la forma de comunicar-se i la importància que se li dona actualment.  Els canals de comunicació han augmentat, així com la immediatesa en la que es donen les notícies i també, la quantitat de gent capaç d’informar o opinar sobre un fet.

Aquí algunes de les reflexions durant la xerrada:

💙A través de #twitter tots podem fer una mica de #periodistes. Democratització + eficàcia. La importància de poder estar informats al segon.

💙No es poden frenar les #relacions entre institucions per compartir idees noves! #diplomaciapublica No es poden posar portes al camp, no?

💙Treballar al costat de periodistes per aconseguir que es parli d'allò que a nosaltres ens interessa: accessibles, empàtics i proactius.

💙Transparència i imaginació, les claus de la comunicació. I conèixer el context on es vol comunicar.

LA COMUNICACIÓ EN LA SOCIETAT DIGITAL

CIBERACTIVISME

La xarxa és una manera d’arribar a més gent i per tant, d’expandir els missatges. L’activisme a través de les xarxes (ciberactivisme) aprofita aquest abast per provocar canvis a nivell social.

Tots hem format part o vist com moviments iniciats a les xarxes agafaven una transcendència prou important com per obligar a governs a modificar lleis o simplement, posar sobre la taula temes que fins el moment semblaven oblidats o no tenien importància.

Aquí alguns exemples:

La primera àrab: Facebook va jugar un paper important a Egipte ja que els ciutadans van utilitzar la plataforma per protestar contra el règim de Hosni Mubarak

👉#metoo: moviment internacional en el qual les dones van començar a compartir i denunciar les seves experiències utilitzant aquest “hastag”

👉#blackouttuesday: per denunciar el racisme i la brutalitat policial, iniciat a EEUU i es va estendre a tot el món.

👉#yomevacuno  o #yomequedoencasa: quan tot el món es va haver de tancar a casa a causa de la Covid-19 les xarxes van servir d’altaveu per a transmetre informació immediata i també, per incentivar a la gent a complir les normes per evitar contagis.

Són alguns dels molts exemples que ens fan veure que les xarxes ens poden servir d’altaveu, podem utilitzar-les sempre al nostre favor i qualsevol pot iniciar un d’aquests moviments, deixant de dependre doncs dels mitjans de comunicació tradicional que poden estar subjectes a pressions governamentals o censura per part de règims dictatorials.

📼 Internet, redes sociales, revueltas, activismo, primavera árabe, derechos humanos...estos son los temas sobre los que la periodista árabe Dima Khatib reflexiona en este vídeo.

🙋Aquesta publicació s'han fet en col·laboració amb: Andrea Benedicto i Berta Codina 

LA COMUNICACIÓ EN LA SOCIETAT DIGITAL

 PRIVACITAT

En l’exposició de les companyes, primerament, ens van fer reflexionar sobre què entenem per privacitat i com ha canviat el terme amb la introducció de les noves tecnologies a les nostres vides.

Quan ens parlen de polítiques de privacitat, acceptació de les cookies, contrasenyes... tots n’hem sentit a parlar i, el més important, tots hem acceptat les condicions. Però... sabem realment el que estem acceptant? Quin ús es fa de les nostres dades i fins a quin punt estem protegint la nostra privacitat?

La resposta sovint és no, hem perdut la capacitat de saber a qui i com compartim informació sobre nosaltres mateixos. Des de la data de naixement en algunes aplicacions, quins són els nostres gustos quan posem “m’agrada” o “follow” a marques, on som a través de l’ubicació que porta el mateix dispositiu mòbil... Estem exposats, segurament més del que ens pensem.

Aquesta exposició no sempre ha de ser negativa, també es pot utilitzar per a bones intencions o per a millorar la seguretat, però hem de ser conscients que el que passa a través de les pantalles no és la vida real però la informació que donem sí que ens pot perjudicar a la vida real.

 

🙋Aquesta publicació s'ha fet en col·laboració amb: Andrea Benedicto i Berta Codina 

LA COMUNICACIÓ EN LA SOCIETAT DIGITAL

ANALFABESTISME TRANSMEDIA

El pas a l’era de la digitalització ha estat, i és, una transició ràpida que ha provocat una falta d’adaptació per part de col·lectius, generacions i en general ja que els canvis són tant constants que és gairebé impossible estar al dia.

En els últims anys, hi ha un munt de coses del nostre dia a dia que s’han digitalitzat: les compres per internet, les transaccions amb bancs o asseguradores, els pagament amb targeta, els “bizzum”, la firma electrònica, la comunicació a través de plataformes com twitter, instagram, whatsapp, també l’ensenyament s’ha digitalitzat...

En definitiva, si no tens un dispositiu electrònic pots quedar fora de moltes parts de la societat, però, hem fet una bona educació digital per evitar el que anomenem analfabetisme  transmedia?

A classe, desprès de la presentació de les companyes, vam encetar el debat sobre si només existeix aquesta “bretxa digital” amb el col·lectiu de gent gran o amb persones que no tenen accés a internet. Entre nosaltres, que som d’una generació que ja va néixer en el procés de digitalització, també ens trobem que sovint no tenim temps ni habilitats per aprendre a utilitzar tot allò que tenim al nostre abast i això pot generar una sensació de desconeixement i rebuig cap a les innovacions. 

Potser si es posessin més canals per aprendre a utilitzar allò nou que se’ns presenta i més atenció cap a aquells que es presenten més dificultats no hi hauria tantes diferències i no es deixaria ningú al marge.

Tot i així, tindríem temps per explicar i ensenyar sobre l’ús d’un determinat dispositiu o aplicació amb la rapidesa amb la que canvien aquests?

 

🙋Aquesta publicació s'ha fet en col·laboració amb: Andrea Benedicto i Berta Codina