LA COMUNICACIÓ EN LA SOCIETAT DIGITAL

CIBERACTIVISME

La xarxa és una manera d’arribar a més gent i per tant, d’expandir els missatges. L’activisme a través de les xarxes (ciberactivisme) aprofita aquest abast per provocar canvis a nivell social.

Tots hem format part o vist com moviments iniciats a les xarxes agafaven una transcendència prou important com per obligar a governs a modificar lleis o simplement, posar sobre la taula temes que fins el moment semblaven oblidats o no tenien importància.

Aquí alguns exemples:

La primera àrab: Facebook va jugar un paper important a Egipte ja que els ciutadans van utilitzar la plataforma per protestar contra el règim de Hosni Mubarak

👉#metoo: moviment internacional en el qual les dones van començar a compartir i denunciar les seves experiències utilitzant aquest “hastag”

👉#blackouttuesday: per denunciar el racisme i la brutalitat policial, iniciat a EEUU i es va estendre a tot el món.

👉#yomevacuno  o #yomequedoencasa: quan tot el món es va haver de tancar a casa a causa de la Covid-19 les xarxes van servir d’altaveu per a transmetre informació immediata i també, per incentivar a la gent a complir les normes per evitar contagis.

Són alguns dels molts exemples que ens fan veure que les xarxes ens poden servir d’altaveu, podem utilitzar-les sempre al nostre favor i qualsevol pot iniciar un d’aquests moviments, deixant de dependre doncs dels mitjans de comunicació tradicional que poden estar subjectes a pressions governamentals o censura per part de règims dictatorials.

📼 Internet, redes sociales, revueltas, activismo, primavera árabe, derechos humanos...estos son los temas sobre los que la periodista árabe Dima Khatib reflexiona en este vídeo.

🙋Aquesta publicació s'han fet en col·laboració amb: Andrea Benedicto i Berta Codina 

LA COMUNICACIÓ EN LA SOCIETAT DIGITAL

 PRIVACITAT

En l’exposició de les companyes, primerament, ens van fer reflexionar sobre què entenem per privacitat i com ha canviat el terme amb la introducció de les noves tecnologies a les nostres vides.

Quan ens parlen de polítiques de privacitat, acceptació de les cookies, contrasenyes... tots n’hem sentit a parlar i, el més important, tots hem acceptat les condicions. Però... sabem realment el que estem acceptant? Quin ús es fa de les nostres dades i fins a quin punt estem protegint la nostra privacitat?

La resposta sovint és no, hem perdut la capacitat de saber a qui i com compartim informació sobre nosaltres mateixos. Des de la data de naixement en algunes aplicacions, quins són els nostres gustos quan posem “m’agrada” o “follow” a marques, on som a través de l’ubicació que porta el mateix dispositiu mòbil... Estem exposats, segurament més del que ens pensem.

Aquesta exposició no sempre ha de ser negativa, també es pot utilitzar per a bones intencions o per a millorar la seguretat, però hem de ser conscients que el que passa a través de les pantalles no és la vida real però la informació que donem sí que ens pot perjudicar a la vida real.

 

🙋Aquesta publicació s'ha fet en col·laboració amb: Andrea Benedicto i Berta Codina 

LA COMUNICACIÓ EN LA SOCIETAT DIGITAL

ANALFABESTISME TRANSMEDIA

El pas a l’era de la digitalització ha estat, i és, una transició ràpida que ha provocat una falta d’adaptació per part de col·lectius, generacions i en general ja que els canvis són tant constants que és gairebé impossible estar al dia.

En els últims anys, hi ha un munt de coses del nostre dia a dia que s’han digitalitzat: les compres per internet, les transaccions amb bancs o asseguradores, els pagament amb targeta, els “bizzum”, la firma electrònica, la comunicació a través de plataformes com twitter, instagram, whatsapp, també l’ensenyament s’ha digitalitzat...

En definitiva, si no tens un dispositiu electrònic pots quedar fora de moltes parts de la societat, però, hem fet una bona educació digital per evitar el que anomenem analfabetisme  transmedia?

A classe, desprès de la presentació de les companyes, vam encetar el debat sobre si només existeix aquesta “bretxa digital” amb el col·lectiu de gent gran o amb persones que no tenen accés a internet. Entre nosaltres, que som d’una generació que ja va néixer en el procés de digitalització, també ens trobem que sovint no tenim temps ni habilitats per aprendre a utilitzar tot allò que tenim al nostre abast i això pot generar una sensació de desconeixement i rebuig cap a les innovacions. 

Potser si es posessin més canals per aprendre a utilitzar allò nou que se’ns presenta i més atenció cap a aquells que es presenten més dificultats no hi hauria tantes diferències i no es deixaria ningú al marge.

Tot i així, tindríem temps per explicar i ensenyar sobre l’ús d’un determinat dispositiu o aplicació amb la rapidesa amb la que canvien aquests?

 

🙋Aquesta publicació s'ha fet en col·laboració amb: Andrea Benedicto i Berta Codina 

LA COMUNICACIÓ EN LA SOCIETAT DIGITAL

La nostra presentació va ser sobre el BIG DATA

El Big data es pot definir com l’anàlisi massiu de les dades que s’emmagatzemen de l´ús que fan les persones de les noves tecnologies.

Per tant, el “big data” és la informació que les persones i màquines generen cada dia quan interaccionen amb internet.

Les característiques principals d’aquestes dades són:

També sabem que hi ha 3 tipus de dades:

    - Estructurades, semiestructurades i no estructurades

Els beneficis principals que presenta el “big data” tenen a veure amb la presa de decisions i la millora de l’eficiència. Les organitzacions són capaces de prendre millors decisions i amb millor criteri ja que poden personalitzar els productes, les campanyes de màrqueting, llançar-les en el millor moment... i tot això gràcies a la informació que obtenen de l’anàlisi del les dades “big data”

Evidentment, també comporta perills o problemàtiques com la monetització d’aquestes dades, que es compren i es venen ; es perd la privacitat i per tant apareixen escletxes de seguretat i a més, l’ús d’aquestes dades pot ser discriminatori pel simple fet que s’analitzen en grans quantitats i sense filtre ètic.

Sabent què era el “big data” i per a què servia, ens vam voler preguntar: Quina aplicació pot tenir en l’educació social?

Doncs ens pot ajudar a analitzar l’impacte social dels canvis que pateix la població, ens pot ajudar a prendre decisions més ràpides i concretes i per tant, a resoldre reptes socials i evitant la creació de noves si majors desigualtats.

Arrel del debat que es va generar a classe podem extreure com a conclusions que, a diferència de l’”Open Data”, el Big Data és una manera de capitalitzar les dades que nosaltres com a usuaris generem perquè les empreses les puguin utilitzar en benefici seu per a generar més productes i segmentar el mercat pe r tenir més beneficis.

A més, ens adonem que és molt difícil no participar en aquest sistema ja que, encara que s’ha regulat fent que els usuaris haguem d’acceptar l’ús d’aquestes dades, si no ho fem no podem accedir al contingut que volem.

Finalment, una frase que va ressonar a classe: “Que no et demanin diners a canvi no vol dir sigui gratis” o el que és el mateix: “Quan no et fan pagar per un producte vol dir que tu ets el producte”.

Us deixem l’instagram que vam crear per a més informació: 

🙋Aquesta publicació s'ha fet en col·laboració amb: Andrea Benedicto i Berta Codina 

JORNADES DE COMUNICACIÓ

ARRELS FUNDACIÓ: INFORMAR, EMOCIONAR I IMPLICAR AMB LA COMUNICACIÓ 

En la segona xerrada del cicle de jornades de comunicació social, la Sílvia Torralba (@s_torralba) ens va parlar sobre com tractaven el tema de la comunicació des de l'entitat en la que treballa, Fundació Arrels.

La Fundació Arrels (@ArrelsFundacio) fa una tasca molt important amb persones sense llar.

La Sílvia ens va parlar sobre com es tracten, periodísticament, les notícies que afecten el #sensellarisme i ens va fer reflexionar sobre la importància que té el COM comuniquem des de la nostra feina com a educadores socials quan treballem amb col·lectius vulnerables.

Durant la xerrada vaig poder fer algunes d'aquestes reflexions i frases que m'agradaria destacar:

💙No tenir llar NO ÉS NORMAL. La normalització de la vulneració de drets és molt perillosa. Cal desnormalitzar, denunciar i mobilitzar-nos. #comub2 #sensellarisme #dretshumans

💙Les #campanyes de #comunicacio es poden convertir en una senyal d'identitat, fàcilment reconeixible per la societat! I això ens pot permetre ser més accessibles i que el missatge arribi més lluny. #comubm2

💙La comunicació com a eina de transformació, com a eina de sensibilització i com a eina de denúncia. Per tant, la #comunicació és fonamental per a la tasca de les #educadores. #comubm2

💙Crear diferents campanyes de comunicació ens permet arribar a públics diferents. Per això cal innovar i conèixer els canals, com llençar el missatge i qui són els receptors. #comubm2

3 pilars bàsics d'@ArrelsFundacio

- Acompanyar a les persones sense llar - Sensibilitzar - Denunciar per transformar #comubM2 #sensellarisme Per aquestes tasques és important tenir clar COM comunicar i d'es d'ON. El primer pas és #ESCOLTAR

LA COMUNICACIÓ EN LA SOCIETAT DIGITAL

CAPITALISME VIGILANT

Actualment vivim en una societat on allò que anomenem “smart”, és allò que més ens controla i està present al nostre entorn i rutines diàries.

Concebem l’èsser humà com un sac de dades i això fa que es pugui influir, controlar i dominar.

En aquest nou capitalisme que se’ns planteja, les dades personals s’acumulen per a produir el bé que es posarà a la venta, basat en la predicció sobre nosaltres mateixos.

Per tant, vivim en un món on tot allò que es ven, tot allò que es veu, està fet a mida per a les persones a qui se li vol destinar el producte. La qual cosa ha sigut possible gràcies a l’anàlisi de dades que fan les grans empreses sobre nosaltres, a través de les xarxes socials, pàgines web…

Les companyes a classe ens plantegen una pregunta molt interessant: “Una persona controlada es pot sentir lliure”?

Una de les claus dels sistemes de convivència, de les societats capitalistes, és que els humans hem acceptat vendre part de la nostra llibertat a canvi de protecció, que en teoria ve garantida pels governs. Internet, considero, funciona pel mateix principi: obtenir beneficis com la facilitat de comunicació o informació però a canvi de seguir controlats per obtenir rèdits econòmics. 

Quan controles l'ús de les xarxes pots controlar les idees i gustos de les persones i això ens fa poc lliures. L'única oportunitat que tenim d'intentar revertir la situació és tenir clar que això existeix i, per tant, ser crític amb allò que llegim, veiem i escoltem a través de les pantalles.

Vivim en un "Gran Hermano" 

🙋Aquestes publicacions s'han fet en col·laboració amb: Andrea Benedicto i Berta Codina 

LA COMUNICACIÓ EN LA SOCIETAT DIGITAL

 CIBERASSATJAMENT

Durant aquesta presentació, vam poder veure entre d'altres els 5 tipus de ciberassetjament més comuns:

• Sèxting: Enviar fotos o missatges de caràcter sexual entre dues persones generalment de manera consensuada amb els riscos que això comporta. 

• Ciberviolència de gènere: Es presenta per una persona o grups de persones on s'exerceix violència a través d'insults, control, atacs, xantatge. On s'esdevenen rols de poder i acostuma a passar en rols de gènere oposats. 

• Grooming: Persona adulta amb intencions sexuals amb una menor. On aquesta persona es fa passar per menor per intentar guanyar la confiança de la víctima .

• Sextorsió: Acostuma a passat en casos de pedofília o pederàstia on s'extorsiona a la víctima amb intencions sexuals.

• Ciberassetjament: El més popular on acostuma a passar entre menors i de manera intencionada i reiterada.

Crec que és important tenir clars tots aquests conceptes per poder actuar de manera efectiva quan ens trobem d'aquests casos. 

 

Educar als nois i noies des del respecte, sense infantilitzar-los i explicant que és quelcom seriós i que a més, tots s'han d'implicar per erradicar-los ja que, callar quan sabem casos d'assetjament és una manera de participar. 

👉Aquí, informació sobre què podem fer quan tenim coneixement d'un cas: DENUNCIA

🙋Aquesta publicació s'ha fet en col·laboració amb: Andrea Benedicto i Berta Codina 

LA COMUNICACIÓ EN LA SOCIETAT DIGITAL

 INFLUENCERS

La pregunta que ens van plantejar els companys va ser: qualsevol persona està capacitada per ser #influencer educatiu? O influencer en general?

En primer lloc, cal reflexionar sobre la importància i veracitat que donem als missatges que llencen aquestes persones. És a dir, malgrat ens agradi el seu contingut o manera de comunicar, hauríem de ser conscients que el seu missatge podria ser fals o fins i tot, perjudicial per a nosaltres o per el conjunt de la societat.

Per altra banda, ens hem adonat que els influencers, sota un altre nom, han existit sempre. Però ara, els tenim més a l’abast i podem triar quins escoltem i quins no. Per això, ara que tenim més poder de decisió com a consumidors és el moment de seleccionar només aquells missatges que ens agraden i ens aporten en positiu.

Per tant, no ens hem de centrar en la capacitat dels influencers sinó en la nostra per saber escoltar allò que realment és interessant per a nosaltres.

I vosaltres, sou influencers? Influencers i publicitat

🙋Aquesta publicació s'han fet en col·laboració amb: Andrea Benedicto i Berta Codina 

LA COMUNICACIÓ EN LA SOCIETAT DIGITAL

 FAKE NEWS

Totes aquelles notícies que ens faciliten i apareixen als mitjans de comunicació que són #falses i que acostumen a tenir més magnitud dins de les xarxes socials.

Durant l'exposició vam veure la relació d'aquest concepte amb la comunicació, ens explicaven la importància del llenguatge on "les persones li posem paraules els fets i aquests esdevenen realitats". Per això és important vigilar allò que diem i com ho diem.

Les noves tecnologies i la interconnexió a causa d'Internet ha facilitat la circulació d'aquestes notícies, on el criteri de veracitat cada vegada és més baix. És molt crucial formar-nos i potenciar l'esperit crític per tal de no caure en la creença d'aquestes notícies.

Ens donen l'exemple de Howard Rheingold, aquests proposa mètodes per avaluar la credibilitat d'allò que trobem a la web. I també ens expliquen una eina que s'utilitza per tenir controlada a la població anomenada el filtre bombolla. Resultat d'una cerca personalitzada on l'algoritme selecciona allò que a l'usuari pot interessar. 

Molt relacionat amb les Fake news, trobem la desinformació. 

Aquí, un article del diari @elDiario.es que em sembla interessant per entendre el problema de les Fake news i com les noves noves generacions s'hi relacionen. 

eldiario.es/fakenews

PREGUNTA: Qui us ve al cap quan sentiu la paraula "Fake news"? 😵

🙋Aquesta publicació s'ha fet en col·laboració amb: Andrea Benedicto i Berta Codina 

LA COMUNICACIÓ EN LA SOCIETAT DIGITAL

A través de les presentacions de diferents temes d'actualitat digital, per part dels companys/es de classe, hem obert a debat temes com: 

ADDICCIONS ACTUALS

Les noves tecnologies ens obren un món infinit, i com a tal, sense límits, restriccions ni horaris. Que la nostra vida va estretament lligada a aquest submón és una evidència, però què passa quan no podem viure sense els estímuls de les noves tecnologies?

La nomofobia i la fomo són dos tipus d’addiccions relacionades amb el món de les xarxes socials i els telèfons mòbils.

• Nomofobia: Addicció al telèfon, necessitat de poder accedir en qualsevol moment al mòbil.

• Fomo: “Fear of missing out”. Es tracta d’un tipus d’ansietat social causada per la impressió de quedar-se exclòs de la societat, por irracional a perdre’s les experiències que viuen els altres. Això fa que necessitis estar connectat per poder saber què passa en el teu entorn en tot moment.

Després de l’exposició dels companys, el debat es va centrar en com hem perdut el control de l’ús que fem de les xarxes. Les hores que hi passem tan sols observant a través de la pantalla el que fan els altres, la necessitat que tenim de “pujar” tot el que fem a l’instant que ho fem i amb qui, la importància que li donem als “likes” que rebem...

Evidentment, també podríem parlar de les addiccions als jocs online, als jocs d’apostes...

Cal ser conscients que les noves tecnologies han de servir per facilitar-nos la vida, però no per desconnectar del món real que ens envolta.

👆

 Un vídeo de "La Hiperactina" ens explica per què les xarxes socials són addicitives!   

🙋Aquesta publicació s'han fet en col·laboració amb: Andrea Benedicto i Berta Codina 

JORNADES DE COMUNICACIÓ

L’ANÀLISI DEL DISCURS SOCIAL A TRAVÉS DELS DEBATS PARLAMENTARIS

En política, res és gratuït, res és perquè sí, darrera un discurs polític, una campanya, unes declaracions... cada paraula està pensada per crear l’efecte que s’espera en els seus votants i en l’opinió pública. I això, encara és més important de controlar per als partits polítics avui en dia, amb l’ús de les xarxes socials per part de la opinió pública.

Sabent això, és important saber informar-se, ser crítics i analitzar què ens diuen i com ens ho diuen.

Aquest exercici de reflexió es fa especialment vital quan, com ha passat ens els últims anys, partits d’extrema dreta prenen força. Utilitzen discursos on la comunicació i la retòrica estan especialment estudiats perquè calin en els seus votants.

Aquí, algunes de les reflexions:

💙El #context és important per entendre com es desenvolupen i perquè triomfen els discursos radicals, cal entendre on som per poder parlar de dreta radical, populisme, extramadreta

💙L'extrema dreta fa servir sempre els mateixos patrons de #propaganda per llençar els seus missatges!

 

💙Què passa als espais democràtics quan no frenem la dretaradical ? 

1. Banalització de temes polítics, històrics, socials... 
2. Altres partits s'afegeixen a certs discursos 
3. És fa evident la crispació entre els diferents partits i es perd el respecte i l'educació

 

💙Partits com VOX ometen la veritat o diuen veritats a mitges = diuen mentides. La construcció dels seus discursos aprofiten la #desinformació de la societat. Jo em pregunto, perquè costa tant desmuntar aquests discursos?

La dra Marta Simó ens va donar algunes eines: a vegades, quan es critica els seus discursos el que fem és fer-ne difusió, cal no subestimar el poder de les xarxes socials i la capacitat per tergiversar dades i realitats a través de la desinformació, els partits d’extrema dreta aprofiten el descontent de la població per radicalitzar les seves opinions  i senyalar culpables.

És important recordar que: 

CONTRA EL FEIXISME, SEMPRE SEMPRE SEMPRE, ENS HAN DE TROBAR ALÇATS!!!