GRUP DE TREBALL: Clàudia Fogueras, Amina Samb, Nerea Beltrán, Berta Codina, Andrea Benedicto i María Ángeles Baltanal
A classe, en grups, a partir de la lectura de
diferents d’informes socioeducatius hem pogut analitzar diferents aspectes
referents al llenguatge, estructura i informació que presenten aquests.
A més hem pogut analitzar les diferències entre un
informe socioeducatiu (ISE) i un informe educatiu.
La conclusió, a grans trets és que encara que l’informe
és una eina essencial per recollir el procés de les persones amb les que treballem
i quelcom en el que sustentar les decisions que prenem com a professionals
respecte les seves necessitats, és important tenir en compte que en aquests
informes mancarà informació ja que es presenta d’una forma general i resumida i
que, a més, com a professionals hem de tenir cura del llenguatge que utilitzem,
sempre exposar els fets de manera objectiva i de forma clara, per facilitar la
feina als altres professionals que puguin llegir-lo.
1.Com és el llenguatge i la redacció d’aquests
informes? (estan ben escrits? són correctes a nivell formal?)
El llenguatge i la redacció de l'informe és de fàcil comprensió que tothom pot entendre. Aquests informes tenen en compte les 5C (clara, concisa, correcte, completa i curta). Per altra banda, la majoria dels informes estan ben escrits en l'àmbit formal, tot i que hi ha alguns que utilitzen un llenguatge massa col·loquial. Han d'estar basats en dades objectives i contrastades.
D'aquesta manera, alguns informes en concret hi ha diversos errors, com contradiccions i la repetició de dades. A més de vegades quan falta alguna informació no s'explica com s'intenta aconseguir en endavant. Per últim, un factor clau és la falta de temps pot empitjorar la qualitat de l'informe i és difícil plasmar la vida d'una persona.
2. Com és l’organització i l'estructura d’aquests informes? Encaixen amb l’estructura dels ISE?
Està organitzat per apartats diferenciats perquè es vulgui llegir i es pugui buscar fàcilment la informació que es vol, amb una estructura lògica i coherent. Consta de l'anàlisi, el diagnòstic i la valoració.
És a dir, trobem que el primer informe dona les dades de forma esquemàtica, ja que es basa en la derivació al servei. Per altra banda el segon desenvolupa més la història del nen/a, tracta el tema de la derivació en altres serveis i també la resolució d’aquest tràmit. El tercer específica més dades, les més concloents de cada àmbit, en forma de llistat i planifica la coordinació. I per últim el quart text tracta els factors de risc i de protecció, també informa del consentiment parental.
Per tant, cada text està estructurat i organitzat de diferent manera segons el que s’està demanant. L’informe que veiem que encaixa millor amb l'estructura ISE és el segon: “Informe UEC”.
3. Quins són els objectius i àmbits d’aquests informes?
Els objectius dels informes per una part és explicar el cas i en altres és una proposta d'acció (sol·licitud de derivació). Destaquem que els àmbits d'aquests informes són uns per una UEC i altres per un
CO.
4. Hi ha suficients dades en allò que s’escriu i que justifiquin les decisions preses, o és escuet i sense dades que ho recolzin?
Amb el conjunt dels quatre informes queda ben justificada la decisió presa, al contrari de si arribessin per separat.
Quan es fa la derivació a un servei, ha de quedar ben exposada la situació familiar, econòmica i social de la persona. En aquest cas es veu justificada la
decisió amb el contrast dels factors de risc i de protecció i les lleis de protecció a la infància.
5. Hi ha diferències entre els ISE i els informes dels centres educatius (3.b.iii)?
L’ISE respecte a la confidencialitat dels usuaris, l’educadora que redacta l’informe socioeducatiu té en compte que s’han de complir uns objectius i criteris sobre la situació que actua. L’informe educatiu se centre en els aspectes acadèmics de la persona en canvi, l’ISE també aporta informació del context social, econòmic, personal… d’aquesta persona.
6. Què en penses dels aspectes ètics?
Respecte dels aspectes ètics destacar la importància de fer les descripcions dels informes des de l'objectivitat i sense judicis de valors, ja que la persona de la qual s'està parlant té dret a
llegir el seu ISE. D’altra banda, se’ns planteja si la quantitat d’informació que es pot traspassar a un altre professional a través d’un informe pot ser escassa i això pot predisposar a l’educador a tenir una visió concreta abans de conèixer aquesta persona.
