Al llarg de la història el CANAL ha evolucionat fent que els altres elements de la comunicació també s’ampliessin. Més receptors, més informació, més emissors... .
De les pintures rupestres, senyals de fum i danses tribals a l’escriptura
sobre pedra, sobre paper i a l’explosió d’aquesta amb l’arribada de la impremta,
després la radio, la televisió i finalment internet. A mesura que la societat
ha trobat més canals per difondre missatges la informació s’ha democratitzat.
Més llibertat per expressar-se a través de qualsevol canal també vol dir
més informació, i aquesta no sempre és certa, sana, tolerant, apte per a tots
els públics... Per tant, què fem amb la informació que creiem que atempta
contra les llibertats dels individus o col·lectius concrets? És ètic censurar? I
si ho fem, qui ha de tenir el poder per fer-ho? Per decidir que és censurable i
què no?
El primer que ens pot passar pel cap és creure que hi ha discursos d’odi,
infundats o certs continguts per exemple sexuals o violents que caldria
censurar. De totes maneres, sempre hi haurà qui creurà que censurant estem
faltant al principi bàsic de la llibertat d’expressió, i de fet, és així.
És un debat molt ampli, el que personalment penso que s’ha de tenir clar és
que els missatges que atempten contra les llibertats de persones i col·lectius es
rebaten a través de l’educació i per educar sovint, també cal censurar però
explicant els motius d’aquest acte.
Per exemple, donar minuts a partits d’extrema dreta a la televisió no és
llibertat d’expressió, és blanquejar, si el seu discurs no és criticat amb
força i obertament.
Per finalitzar la reflexió... la paradoxa de Karl Popper:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada